Per Eros López, Fanny Merino, Júlia Gasull i Elena Navarro
Fa més de dos mesos que famílies aplegades a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i Crisi (PAHC) i que havien estat desnonades van ocupar un bloc de quaranta pisos al carrer Sant Ferran de Sabadell. Propietat del Banc Marenostrum, aquest és ja el tercer edifici que s’ocupa a la localitat. Feia quatre anys que restava deshabitat.
“Cap família es quedarà al carrer. Si segueixen havent famílies sense casa ocuparem un altre bloc, fins que les entitats financeres, els serveis socials i els ajuntaments donin solucions”, diu Déborah Serrano, una de les portaveus de la PAHC. Assegura, però, que la ocupació només es duu a terme una vegada s’han esgotat totes les altres vies. Actualment hi ha tretze famílies vivint al bloc. Quan milloren econòmicament passen a un lloguer social perquè, diu la Déborah, “aquest és un bloc de la PAHC i qualsevol família que ho necessiti després ha de poder venir a ocupar-lo”. A l’entrada de l’edifici, hi ha unes quantes joguines amuntegades. Són dels nens que hi estan vivint. Ben aviat se’n sumarà un més ja que la Jennifer, una de les inquilines, està embarassada i preveu donar a llum a l’agost.
El bloc de pisos ocupat des del passat abril // Júlia Gasull
Des de l’Ajuntament, on governa el Partit Socialista de Catalunya (PSC), es dóna suport a l’ocupació. Marta Farrés, Tinenta d’Alcalde d’Habitatge assegura que fan un “esforç” per solucionar la situació però “la problemàtica és més complexa”. Farrés demana que els bancs i les caixes posin a disposició dels ajuntaments o les famílies els habitatges que tenen buits, i afegeix: “entenem que la resta d’actors implicats han de formar part de la solució, si no ho fan passen a formar part del problema, i per tant, la gent ha de buscar alternatives”. Per altra banda, des de Convergència i Unió, primera força política d’oposició a Sabadell, diuen estar d’acord amb el diàleg entre “aquells que disposen d’habitatges buits” i les famílies. Creuen, però, que les formules de mobilització poden ser legítimes “sempre i quan es respecti la legalitat”. Ara s’està duent a terme un pla d’habitatge on es preveuen pisos socials tot i que des de la PAHC diuen que la oferta no cobreix totes les famílies que s’adrecen a la Plataforma.
L’economia del maó i la bombolla immobiliària
“Construïm 650.000 habitatges cada any, més que França i Alemanya juntes”, celebrava públicament, abans que esclatés la crisi, l’ex-president del govern espanyol José María Aznar. Durant molts anys la economia espanyola s’ha basat en el “totxo” i és així com es va anar formant la bombolla immobiliària, és a dir, el crexiement econòmic mitjançant una construcció des-regularitzada. Aquesta sobreproducció va comportar l’augment imparable dels preus, fent que Espanya fos un dels països de la Unió Europea on accedir a un habitatge resultava més car. El resultat? Blocs com el del carrer Sant Ferran, que la promotora va ser incapaç de vendre. Pisos “D’alt standing” argumenta el Banc Marenostrum per demandar els ocupants, al·legant que no es podia permetre que es malmetessin mobles de qualitat.
L’any 2007, el 87% de la població de l’estat espanyol accedia a un habitatge en règim de propietat, davant el 60% de la mitjana europea. Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el primer mes del 2007 es van donar 179.612 hipoteques per comprar immboles. Al febrer de 2013, el número d’hipoteques sobre habitatges es situava en 24.197. Els bancs estaven desitjant donar hipoteques i la gent desitjava tenir-ne una. Tothom considerava que comprar-se un pis era la millor inversió possible i amb el tipus d’interès històricament més baix era fàcil assumir una hipoteca. A més, diu Dionisio Moreno, “als governs els interessava vendre pisos i potenciaven la venda amb incentius fiscals”. Des de la PAH denuncien que en molts casos els clients eren enganyats. Els bancs afegien clàusules com la del sòl, amb la qual s’establia un percentatge mínim d’interès independentment de les baixades de l’Euríbor. “Tampoc s’advertia, per exemple, que els clients tenien l’opció de contractar una assegurança que cobrís la insolvència”, argumenta Tatiana Guerrero, una de les coordinadores de la PAH a Barcelona. Ara, segons la Sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), aquestes clàusules hauran de ser valorades pels jutges i, si seguint el criteri que estableix la mateixa sentència es consideren abusives, hauran de ser eliminables.
Avui, com a conseqüència d‘un auge de la construcció sense precedents, Espanya és el país de la gent sense casa i les cases sense gent. Només durant l’any 2012, la banca es va quedar amb més de trenta mil habitatges habituals per impagament, establint una mitjana de 115 desnonaments per dia o, el que és el mateix, un cada 15 minuts, segons l’estudi del Col·legi de Registradors d’Espanya. D’altra banda, Espanya té 3,4 milions d’habitatges buits, un 10,8% més que al 2001. Les dades del Cens d’Habitatge recullen que al novembre de 2011 hi havia un total de 25,2 milions d’habitatges: el 71,7% eren familiars i estaven ocupats, el 14,6% eren secundaris, i el 13,7% estaven buits. “El dret a l’habitatge s’ha de fer, s’ha d’establir”, assegura Serrano. L’article 47 de la Constitució Espanyola reconeix que “tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret.”
Rerefons legal: els desnonaments i les ocupacions
Al bloc del carrer Sant Ferran ens trobem dos casos diferents de desnonaments: per impagament d’hipoteca i per impagament de lloguer. El cas d’impagament del préstec hipotecari s’emmarca en la jurisdicció de la Llei Hipotecària, text refós segons el decret de 8 de febrer de 1946. Per altra banda, les demandes per incompliment de contracte -ja sigui de lloguer o d’hipoteca- així com també el procés de desallotjament, vénen regulades per la Llei 1/2000, de 7 de Gener d’Enjudiciament Civil. Els desallotjaments són conseqüència de l’incompliment de la clàusula de venciment, és a dir, la que contempla el pagament de les quotes.
Des que esclata la bombolla immobiliària, els preus dels habitatges cauen i es genera una situació social en la qual les persones que van contractar una hipoteca en el punt àlgid de la bombolla, han de fer front a un préstec superior al valor actual del seu habitatge. A més, la crisi econòmica i, amb ella, l’impressionant augment de l’atur, fa que moltes famílies redueixin dràsticament els ingressos o que, directament, no en tinguin. Aquest és el cas de la Urimari i el Felipe. La parella té dues filles i un fill. “Vam tenir un primer desnonament en un pis de lloguer, ens van donar deu dies per sortir”, diu la Urimari. Quan el Felipe va aconseguir una feina van llogar un altre pis, més barat que l’anterior, però els van tornar a fer fora per impagament. En aquell moment, diuen, “no vam tenir un altre remei que ocupar un pis buit”. Al cap de dos mesos, representants del Banc Sabadell, que era el propietari del pis, van anar amb els Mossos d’Esquadra a la casa on vivien i els van exigir que marxessin aquell mateix dia. Amb l’ajuda de la PAHC van aconseguir prorrogar-ho fins a un mes. Ara la família viu al bloc ocupat i confessen que la vida allí no és difícil. Des del principi disposen de calefacció, aigua i electricitat.
Rafik i els seus familiars van ser els primers a entrar a l’edifici. El matrimoni té tres filles de vuit, cinc i un any d’edat. La seva situació és similar a la de l’Urimari i el Felipe: els van fer fora de dos cases per impagament. Quan van decidir ocupar-ne una de buida pel seu compte, els va sorprendre la policia, que anava a desnonar a la família que vivia anteriorment. Segurament la família que havia estat vivint era víctima d’una de les 91.622 execucions hipotecàries que, segons el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), es van produir durant el 2012.
La nova llei hipotecària, aprovada definitivament al Congrés pel Partit Popular en solitari, també ha generat protestes en l’àmbit judicial. Una de les principals crítiques ha estat la del jutge Fernández Seijo. Ell var ser qui va portar la llei espanyola als Tribunals de Justícia de la Unió Europa (TJUE): “Hem de tenir en compte que els governs han tardat més de deu anys a fer els deures i, a més, el marc legal que es proposa no dóna resposta als milions d’afectats per les execucions que van perdre els seus habitatges abans de la sentència TJUE. Crec, a més, que la llei limita les facultats dels jutges per a protegir els consumidors; és molt rígida en contraposició al criteri del Tribunal de la Unió Europea, que busca procediments efectius i no simples rituals processals”.
Mentrestant, la PAH dóna solucions a les famílies en risc de quedar-se sense casa. Quan preguntem sobre les conseqüències legals que pot tenir una ocupació, Déborah ho té clar: “les acceptem, sabem que les nostres accions són lícites”. Ricard Brotat, advocat especialitzat en dret constitucional, explica que “actualment és més fàcil llençar una persona per impagament del préstec que per ocupació”. El motiu recau en l’article 18 de la Constitució Espanyola, que garanteix el dret a la intimitat i la inviolabilitat del domicili. La Constitució protegeix de manera més potent el dret a la intimitat domiciliària que el dret a la propietat de l’article 33.
Polítiques d’habitatge
Són moltes les veus que s’alcen contra les polítiques que està duent a terme el Partit Popular des que va obtenir la majoria absoluta, sobretot en l’àmbit social. La llei hipotecària definitiva desvirtua la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que va presentar la PAH amb un aval de 1.402.854 signatures a favor. Aquesta ILP demanava, bàsicament, la dació en pagament retroactiva, un lloguer social i una moratòria dels desnonaments. Segons la PAH, la proposta del PP “no respecta el text inicial, torna a les mesures parcials, arbitràries i insuficients i aboca al caos social, econòmic i jurídic al país”. Precisament perquè no s’ha mantingut la voluntat de la Plataforma, aquesta ha decidit desvincular el seu nom de la proposta dels populars adduint que “el PP té el dret d’utilitzar la seva majoria absoluta per aprovar un projecte de llei, però no de fer-ho en el nostre nom en el tràmit de la nostra iniciativa”, tal com explica Ada Colau, portaveu de la PAH. Des d’aquesta associació, explica Colau, es considera que el més preocupant és que el PP hagi realitzat un text legislatiu sense tenir en compte unes “demandes de mínims que tenien el recolzament d’un 90% de la població i que eren necessàries per no condemnar a l’exclusió social de per vida a milers de famílies”.
Martí Batllori, un dels propulsors de la ILP des del punt de vista jurídic, sosté en una entrevista a 8tv que mesures com la dació en pagament no desestabilitzarien el sistema financer espanyol, sinó que “l‘estabilitat de les entitats financeres trontolla pel que [les entitats financeres] han estat fet els anys anteriors”. En la mateixa línia, l’economista Arcadi Oliveres opina que “sí se puede perquè hi ha pisos suficients, hi ha recursos perquè tothom pugui viure dignament, pero no quieren perquè els bancs, les institucions públiques i alguns partits polítics com el Partit Popular intenten que aquesta qüestió no tiri endavant.”
De fet, la proposta del PP no només esquiva la ILP sinó també algunes voluntats d’altres partits, fonamentalment d’esquerres. Izquierda Unida (IU-ICV) i Esquerra Republicana (ERC) han presentat vàries propostes en els últims anys per limitar la concessió de crèdits per part dels bancs. Per exemple, proposaren restringir fins al 35% els ingressos familiars destinats al pagament de la hipoteca o reduir el període de duració màxim de la hipoteca a 25 anys. Altres mesures que s’han intentat impulsar sense èxit han estat les ajudes per part de l’Estat als hipotecats amb risc de ser desnonats, de la mateixa manera que s’han destinat grans quantitats de diners per sanejar els bancs; o la supressió de les clàusules abusives, que Europa ja ha acceptat i condemnat. La PAH insisteix que la voluntat del PP és “persistir en la vulneració dels drets fonamentals dels afectats.”
Des de la Plataforma, però, no tan sols senyalen que el Govern Espanyol està actuant per sota de les seves possibilitats, sinó que “els mateixos polítics que no tenen més remei que elogiar la nostra lluita són els que després ens sancionen de forma totalment arbitrària”. Així ho explica al seu blog Pau Llonch, un dels portaveus de la PAHC, que juntament amb un altre portaveu i l’advocada de la PAHC, Pilar Rodríguez, va ser acusat de desobediència i resistència a l’autoritat. Segons el mateix Llonch, un mosso va reconèixer en privat, dies després de la imputació, que sabia que els seus caps pretenien inculpar la PAH de Sabadell. I així ho van fer. Alguns dels membres del Col·legi d’Advocats de Barcelona, que es van desplaçar al jutjat per solidaritzar-se amb Pilar Rodríguez, van assegurar que la denúncia dels Mossos era “un intent de criminalitzar l’exercici de l’advocacia en els moviments socials”. Finalment, els tres membres de la PAH han estat absolts per la mateixa jutgessa que ha desestimat la demanda presentada pel grup financer Marenostrum en motiu de la ocupació.
Solidaritat amb els desnonats
Des de l’Agrupació de Veïns de la Vila de Gràcia, el barri on es troba la ocupació, es dóna tot el suport a les famílies. En un comunicat exposen que “en l’actual situació d’emergència social i humanitària, en la qual milers de famílies són expulsades de casa seva per entitats financeres que disposen de milers d’edificis buits, i que (amb la complicitat dels partits polítics majoritaris) són les principals responsables de la crisi econòmica i social, permetre l’existència d’edificis buits i, paradoxalment, de famílies al carrer o atapeïdes en habitatges de familiars o amics és una obscenitat”. Des de la Federació de Veïns de Barcelona expliquen que la funció de les associacions veïnals és “fer pressió a les institucions públiques per tal que facin tot el que estigui a les seves mans per garantir els serveis i els drets col·lectius dels veïns”.
Inquilins del bloc ocupat per la PAHC// Júlia Gasull
La Plataforma de cada localitat organitza cada dimarts una sessió de suport psicològic per als afectats. La Urimari confessa que per a ella la PAH ha suposat “un canvi 100% a la seva vida”. “El primer que vaig pensar quan ens van fer fora van ser els meus fills: ¿què hi faig amb ells al carrer?” Assegura que estar prop de persones amb el mateix problema és molt positiu. Les famílies que no tenen cap ingrés van a buscar el menjar a organitzacions com el Banc d’Aliments o Càritas. “Depenem de Càritas per a menjar, si no ens en donen no mengem”, diu Jennifer. La Plataforma ajuda a la Jennifer i al seu marit amb les despeses del futur nounat.
Des de l’administració pública, a Sabadell es va integrar entre els serveis d’Habitatge l’Ofideute, un punt d’atenció a totes les demandes ciutadanes relacionades amb temes d’habitatge. L’any 2012 es van atendre 385 famílies encara que, com informa l’Ajuntament en una nota de premsa, només en 26 casos “s’ha arribat a acords amb les entitats financeres mitjançant fórmules com el refinançament, la dació en pagament o el lloguer previ a la pèrdua de l’habitatge”. El Rafik recorda que en el seu cas la única solució que li donaven serveis socials era rebaixar el lloguer. “També em proposaven que busqués una habitació en un pis compartit, però jo tinc tres nenes petites que volen jugar, no poden estar en una habitació”.
Deixem enrere els quaranta pisos “alliberats” (tal i com expressa la PAH) del Carrer Sant Ferran. La problemàtica d’habitatge, però, continua a l’Estat Espanyol. Són molts els agents socials que s’han de posar d’acord per a solucionar la situació. El que està clar és que l’emergència social de famílies com les de Sabadell exigeix d’una resposta politicoeconòmica urgent i eficient.
Enllaços d’interès:
Primers moments de l’ocupació del bloc de pisos a Sabadell
Afectats per la hipoteca i la crisi Sabadell
Entrevista a l’economista Arcadi Oliveres
Entrevista a l’advocat Dionisio Moreno
Reportatge 30 minuts: La fi de la bombolla
Entrevista a Déborah Serrano, portaveu de la PAHC Sabadell // Producció pròpia
Les veus dels inquilins // Producció pròpia
El veïnat: algunes declaracions // Producció pròpia
Desnonaments en Ment 