Legislació espanyola

Des de que va començar la crisi econòmica al 2008 s’han realitzat a Espanya una mitjana de 526 desnonaments al dia; el que significa més de 350 execucions hipotecàries. Aquesta situació és una conseqüència clara de la construcció desregulada i especulativa que es va practicar durant els vuit anys anteriors. Els bancs donaven hipoteques a tothom, sense ni mirar tan sols la nòmina del client. Tothom considerava que comprar-se un pis era la millor inversió en qualitat de vida, justament en un moment en que els interessos eren els més baixos de la història, així que resultava més barat comprar que alquilar un pis.

Quan el mercat del “totxo” es contrau i explota la bombolla immobiliària es genera un clima social en que els afectats han de fer front a una hipoteca superior al valor actual del seu habitatge –amb la pujada d’interessos- i sense recursos econòmics –ja sigui per acomiadament o per reducció dràstica dels ingressos- per a pagar la hipoteca.

LLEIS QUE REGULEN EL MERCAT HIPOTECARI

Generalment les lleis que regulen el mercat hipotecari són: la Llei de la Hipoteca, text refós segons el decret de 8 de febrer de 1946, que estableix els paràmetres generals de la contractació; o la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’Enjudiciament Civil. Aquesta última resulta la més polèmica ja que es la que empara els processos d’execució hipotecària. La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (d’ara en endavant, PAH) denuncia la injustícia d’aquesta llei apel·lant al desemparament del deutor en cas d’impagament. Segons la legislació espanyola vigent, a partir del tercer mes d’insolvència, la persona a càrrec del préstec hipotecari es considera morosa.

En aquest punt es procedeix a la execució hipotecària. La llei estableix que la execució tindrà lloc com a conseqüència dels incompliments de les obligacions establertes a la contractació de la hipoteca. Es produeix el desallotjament i el deute persisteix. A més a més, en el moment en que es comunica el desnonament el deute s’encareix exponencialment a causa de les taxes judicials i els interessos de demora. Aquests interessos, que sense sostre establert van arribar a duplicar en alguns casos el deute real, ara no poden triplicar l’interès oficial del diner, ara al 4%.

Com a conclusió, podem dir que en el marc legal actual es protegeix molt bé la posició dels bancs i de les caixes per a assegurar que el deutor pagui. Per això, quan s’incompleix el contracte el poder real a l’hora de negociar el té qui concedeix el préstec.  Segurament quan es va redactar el cos de la llei –al 1946- no es contemplava la execució de tantes hipoteques.

Davant aquesta situació, la PAH va elaborar un manifest ciutadà que en línies generals ve a demanar la dació en pagament generalitzada y lloguer social per als afectats; sempre que l’habitatge sigui l’únic i habitual, y el deutor es consideri de bona fe. Ambdues mesures han d’establir-se de forma retroactiva. La dació en pagament suposa la liquidació del deute amb el banc amb l’entrega de la residència habitual com a forma de pagament.

La problemàtica social dels desnonaments també ha donat lloc a debat en l’àmbit de la justícia. Així, un sector del Consell General de Poder Judicial (CGPJ) proposava mesures per a pal·liar els efectes de la crisi en l’habitatge. A més a més de la proposta de la PAH, afegien la necessitat d’atorgar major poder judicial al jutge a l’hora de resoldre un cas de desnonament; ja que actualment els jutges no tenen cap potestat per a estudiar o parar el procés d’execució d’una hipoteca.

EL DECRET LLEI DEL PARTIT POPULAR

Al 2012, l’any en que es dispara el número de desnonaments (HIPERVINCLE), el Partit Popular (PP) – ja al govern- aprova un decret llei de mesures urgents de protecció de deutors hipotecaris sense recursos. La modificació, però, no afecta els processos d’execució ni el valor de les taxacions. Actualment si la subhasta queda deserta, l’habitatge pot ser adquirida pel banc per un 60% del seu valor.

El decret, en canvi, es tracta d’aplicar una moratòria de dos anys per a evitar el desnonament immediat. Tot i així, els interessos es segueixen mantenint. La reforma no és retroactiva i només s’hi poden adherir persones amb les següents condicions:

a)      Famílies que entre tots no cobrin més de 1.5000 euros mensual;

b)      Sempre que l’habitatge sigui l’habitual;

c)       Que la càrrega hipotecària s’hagi multiplicat per 1,5% en 4 anys;

d)      I la hipoteca suposi un 50% dels ingressos nets.

A més a més, per obtenir aquest aplaçament, s’ha de complir qüestions concretes relacionades amb la situació familiar, la discapacitat i la gravetat del deute. La llei també contempla la creació d’un parc d’habitatges en alquilar “assequibles”.

SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA DE LA UNIÓ EUROPEA

El Tribunal de Justícia Europeu va emetre un fallo d’aplicació immediata cap a la llei vigent espanyola respecte les hipoteques i els bancs com a resposta a les qüestions que va portar el jutge mercantil de Barcelona, José María Fernández Seijo amb el cas de desnonament de Mohamed Aziz. El Tribunal va dictaminar que les lleis espanyoles sobre els desnonaments no gramatitzaven una protecció suficients als ciutadans en front les clàusules abusives i que, a més, infringien la normativa comunitària.  A partir d’ara els jutges que estudien les clàusules abusives d’un contracte hipotecari podran suspendre el procediment d’execució. Per altra banda, fixa uns paràmetres d’interpretació sobre “què és” una clàusula abusiva.

PRIMERES REFORMES PROPOSADES PEL PP

Després del dictamen, l’executiu del Partit Popular anuncia tímides reformes respecte la legislació en afers hipotecaris; reformes que es reben en hostilitat per part de la  PAH, ja que entre d’altres aspectes, no recull la dació en pagament generalitzada i amb efectes retroactius.

Les mesures consisteixen, en general, a reduir una reducció dels interessos de demora aquelles persones amb procés de desnonament per impagament. Els interessos només s’aplicaran sobre el capital inicial, i no –com ha passat fins ara- s’acumularan a tot el deute. A més, si l’entrega del pis és insuficient per a saldar el deute, allò que resti s’estudiarà, també, en funció del deute inicial, sense interessos.

Mentrestant la Plataforma segueix fent pressió col·lectiva per a l’aprovació de la ILP amb accions tan polèmiques com l’escarni esgotades, confirmaven, “totes les vies de diàleg”.